Ir al contenido

Josep Maria Salrach

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) es un historiador español especializado en la Cataluña medieval. En 1969 se licenció en la Universidad de Barcelona.[1]​ Es profesor emérito de la Universidad Pompeu Fabra, de la que fue catedrático de historia medieval desde 1993, y también ha ejercido la docencia en la Universidad de Barcelona y en la Universidad de París VII. Ha dirigido obras colectivas, como la Història de Catalunya (6 vols.) (1978-79) y la Història Universal (10 vols.) (1980-83) de la Editorial Salvat.

Obras

[editar]
  • Història de Catalunya (1978-1979); director.
  • Historia Universal (1980-1983); director.
  • Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La formació de la societat feudal. Segles VI-XII (Enciclopèdia Catalana, 1998); coordinador.
  • El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII i IX) (Edicions 62, 1978)
  • Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714 (con Eulàlia Duran, Edhasa, 1980)
  • Història de Catalunya. II. El procés de feudalització (segles III-XII) (obra dirigida por Pierre Vilar, Edicions 62, 1987)
  • Història Medieval de Catalunya (con Mercè Aventín, UOC-PROA, 1998)
  • Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident medieval (Eumo, 2000).
  • Catalunya a la fi del primer mil·lenni (Eumo - Pagès), 2004.

Referencias

[editar]
  1. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Josep Maria Salrach». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona.